Tema 2. Curiositats
1.
Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i poderosos espectres guerrers.
Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes. Cavalquen a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat.
Se diu que algunes valquíries passen grans temporades al pla terrestre, deixant la seva habitual forma de guerrera espectral per viure sota la forma d'un enorme i bell cigne.
2.
En el seu onzè treball, Heracles va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cop a l'Hades.
La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i poderosos espectres guerrers.
Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes. Cavalquen a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat.
Habiten entre el pla dels vius i el dels déus, conegut com Asgard. En aquest pla hi ha un lloc anomenat Valhalla, el saló dels morts en combat, on són rebuts els herois que moren durant una batalla. Alli les valquiries fan companyia als guerrers del combat agradant-los amb la seua bellesa i curant-los les ferides.
Se diu que algunes valquíries passen grans temporades al pla terrestre, deixant la seva habitual forma de guerrera espectral per viure sota la forma d'un enorme i bell cigne.
2.
Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:
- Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
Quan Orfeu va baixar a l'infern per rescatar Eurícide, va parlar amb Hades i Perséfone, déus regents de l'inframón, que li van ficar una única condició per poder rescatar Eurícide: Orfeu havia de caminar sempre davant d'ella i no mirar-la fins que tots dos haguessin arribat a dalt de tot i els raigs de sol haguessin banyat per complet el cos d'aquesta. Orfeu va acceptar i no mirar a la seva estimada en tot el viatge de tornada. No es va tornar ni encara quan els perills de l'Inframon els aguaitaven. Ja en la superfície, Orfeu, a la vora de la desesperació, va girar el cap creient que tot havia passat, però Eurícide encara tenia un peu a l'ombra, i en aquest precís instant, es va esvair en l'aire, ja sense cap possibilitat de tornar a la vida de nou.
- També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia... Cèrber.
En el seu onzè treball, Heracles va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cop a l'Hades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada