Literatura artística

"Senyors: "Permeteu-me, en començar —abans de parlar-vos de l’objecte d’aquest acte d’avui, sentiment que estic segur que compartireu tots plegats—, permeteu-me, dic, que reti justícia a l’administració superior, al govern, al monarca, al vostre sobirà, a aquest rei benvolgut al qual no és indiferent cap de les branques de la prosperitat pública o particular, i que amb mà ferma i assenyada dirigeix el carro de l’Estat entre els perills incessants d’una mar oratjosa, sabent fer respectar tant la pau com la guerra, la indústria i el comerç, l’agricultura i les belles arts." —Caldria que em tirés un xic enrere —digué Rodolphe. —Per què? —preguntà Emma. En aquest moment, però, la veu del conseller s’elevà extraordinàriament. Declamava: "Ja s’han acabat els temps en què la discòrdia civil ensangonava les nostres places públiques, en què el propietari, el negociant, i fins l’obrer mateix, se n’anaven cada vespre al llit tremolant a la sola idea de veure’s despertat...

Capítol 5 [...] Abans de casar-se, Emma creia que estava enamorada, la felicitat, però, que havia de fer néixer aquell amor no s'havia manifestat; era de creure, doncs, que havia comès un error. I cercava la manera de saber quin sentit exacte tenien a la vida les expressions felicitat, passió, embriaguesa, que tan belles li havien semblat als llibres. Capítol 6 Ella havia llegit Paul et Virginie i aquesta lectura li havia fet somiar la caseta de bambú del negre Domingo, el gos Fidèle, i sobretot la dolça amistat d'algun germanet que va a cercar unes fruites vermelles en uns arbres alts com campanars per tal de fer-vos-les tastar, o que tresca descalç per la sorra portant-vos alegrement un niu d'ocells. Quan tingué tretze anys, el seu pare l'acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent. Posaren en una fonda del barri de Saint-Gervais, on els serviren el sopar en uns plats pintats que representaven la història de la senyoreta de La Vallière. Les explicac...

Dins del grup de la literatura francesa realista tenim la gran obra "Madame Bovary", i a l'any 2015 en Alemanya es va decidir fer la película. Amb Mia Wasikowska actuan com a la protagonista de l'obra, Emma i Henry Lloyd-Hughes fent el paper de Charles Bovary, aquesta película va ser una bona representació de la gran obra de Gustave Flaubert. Per aqui us deixo el tràiler de la pel·lícula:

El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament. [És un signe premonitori de la vida que durà Charles] Era una masia de bona aparença [...] Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. [...] La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los. Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les s...

Preparàvem les lliçons, quan es presentà el director seguit d’un novençà endiumenjat i d’un ajudant que portava un pupitre. Els qui dormien es desvetllaren, i tots plegats ens aixecàrem com si ens haguessin sorprès en ple treball. El director ens indicà que seguéssim novament; després, girant-se cap al vigilant: ―Senyor Roger ―li digué a mitja veu―, heus aquí un alumne que us recomano; entra al cinquè curs. Si la seva conducta i la seva aplicació són meritòries, passarà amb els grans¸tal com li correspon per edat. Aturat a l’angle de la porta, una mica ressagat, a tal punt que a penes el podíem veure, el novençà tenia l’aspecte d’un camperol, d’una quinzena d’anys d’edat, i era més alt que cap de tots nosaltres. Portava els cabells tallats arran de front, com un cabiscol de poble, i semblava d’aspecte reflexiu i molt intimidat. Per bé que no fos ample d’espatlles, la seva jaqueta, d’un teixit verd i amb un rengle de botons negres, devia engavanyar-lo força, i a través de les gires...

Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho. Existeixen diverses versions sobre l'origen del nom de Yahoo. La primera i més reconeguda és que el nom prové de un dels personatge del llibre "Els viatges de Gulliver", clàssic de la literatura anglesa, escrit per Jonathan Swift. Es diu que al coofundador de Yahoo, David Filo i al sue germà, el seu pare els anomenaba "un par de Yahoos" (els Yahoos eren criatures salvatges i brutes que es pareixien molt a un ser humà) degut a la seua naturaletza inquieta. Axina, anys més tard, David decideix utilitzar aquest nom per al seu portal. El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines? El 15 de desembre del any 1857 es va publicar el gran clàssic de la literatura, Madame Bovary, escrita per Gustave Flaubert. En el mateix any, 1857, es va publicar un altra gran obra, escrita per Charles Baudelaire, anomenada "Les flors del mal" La pel·...