Literatura artística

ÈDIP: M'acusa d'ésser l'assassí de Laios IOCASTA: Ho sap per ell mateix o ho ha sentit d'algú? ÈDIP: Ha fet venir un endeví infaust, perquè, el que és la seva boca, és ben lliure d'acusacions. IOCASTA: Oblida't d'això que dius ara; escolta'm i veuràs que no hi ha ningú, d'entre els mortals, que en sàpiga res, de l'art d'endevinar. I te'n donaré proves breus i clares. Una vegada van vaticinar a Laios, no diré que Febos mateix, sinó els seus servidors, que el seu destí era morir a mans del fill que naixeria d'ell i de mi. I, segons expliquen, el van matar uns bandits estrangers en un nus de camins. I quant al fill, quan encara no havien passat tres dies del seu naixement, li va lligar els dos peus i el va fer abandonar per mans de criats en el paratge més inaccessible de la muntanya. Per això Apol·lo no va aconseguir que fos l'assassí del seu pare ni que s'acomplís allò que Laios més temia, morir a mans del se...

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà. ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores. TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes? ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important. TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd. ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat. TIRÈSIAS: (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm. ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs. TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ri...

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà. ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores. TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes? ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important. TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd. ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat. TIRÈSIAS: (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm. ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs. TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ri...