Dia 5 Èdip rei. Episodi II. ("M'acusa d'ésser l'assassí de Laios.")

ÈDIP: M'acusa d'ésser l'assassí de Laios

IOCASTA: Ho sap per ell mateix o ho ha sentit d'algú?

ÈDIP: Ha fet venir un endeví infaust, perquè, el que és la seva boca, és ben lliure d'acusacions.

IOCASTA: Oblida't d'això que dius ara; escolta'm i veuràs que no hi ha ningú, d'entre els mortals, que en sàpiga res, de l'art d'endevinar. I te'n donaré proves breus i clares. Una vegada van vaticinar a Laios, no diré que Febos mateix, sinó els seus servidors, que el seu destí era morir a mans del fill que naixeria d'ell i de mi. I, segons expliquen, el van matar uns bandits estrangers en un nus de camins. I quant al fill, quan encara no havien passat tres dies del seu naixement, li va lligar els dos peus i el va fer abandonar per mans de criats en el paratge més inaccessible de la muntanya. Per això Apol·lo no va aconseguir que fos l'assassí del seu pare ni que s'acomplís allò que Laios més temia, morir a mans del seu fill. I foren paraules d'endeví les que presagiaren aquestes desgràcies. Que no et torbin, doncs, aquestes altres, perquè allò que un déu considera necessari, ell mateix ho revela amb mitjans senzills.

ÈDIP: Com se'm trasbalsa l'ànima i se'm remouen els pensaSitue aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.ments quan escolto, dona, les teves paraules.

IOCASTA: Quines velles inquietuds et fan parlar així?

ÈDIP: M'ha semblat sentir dir que Laios va ésser assassinat en una cruïlla de camins.

IOCASTA: Així ho van explicar i mai no ha estat desmentit.

ÈDIP: I on és l'indret on s'esdevingué la desgràcia?

IOCASTA: Al país anomenat Fòcida, en el lloc on es troben el camí que ve de Delfos i el que ve de Dàulida.

ÈDIP: I quant de temps ha passat des d'aquests fets?

IOCASTA: El fet fou comunicat a la ciutat poc abans que tu apareguessis i et fessis càrrec del govern d'aquesta terra.

ÈDIP: Oh Zeus! Què has planejat de fer-me?

Situe aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.

Aquest fragment pertany al capítol II del llibre de Sòfocles. Es situa al segon bloque del començament de la historia. Després de consultar a l'Oracle de Delfos, Èdip obté la solució per a acabar amb la gran pesta que envaeix Tebes: matar o desterrar a l'assassí de Laios. Ja que Èdip es veu molt perdut i no sap per on començar, busca i porta a Tebes a Tiresias, un endeví cec. Tras parlar i discutir amb ell, Tiresias acaba culpant a Èdip de ser l'assassí que busca, a més de advertir-li dSitue aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.e moltes altres coses que esta feque naixeriant i acabarà per penedir-se. Com es normal, Edip parla amb Iocasta, qui molt convençuda li diu que l'art d'endevinar no existeix. Li va ficar un exemple, per a ella molt clar: la moSitue aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei, i justifique la importància temàtica d’aquest moment.rt del seu anterior marit i rei de Tebes. L'oracle de Delfos va vaticinar que moriria a mans del seu fill, el qual no va ser cert al ser assassinat per uns bandits estrangers. Edip, tras escoltar la historia de Laios, es queda pensatiu, amb dubte i curiositat a preguntar-li a Ioscasta sobre la mort de Laios. Al final del fragment, Edip es dona compte que podria ser veritat el que Tiresias va dir-li, pot ser que al final de la historia sigui ell l'home que esta buscan.