PO OL NI Això s'ha acabat bé. Milord, Senyora, si us hagués d'exposar el que haurien de ser la majestat i el deure, per què el dia és el dia i la nit és la nit , i el temps és temps , seria malgastar nit, dia i temps . Com que la brevetat és l'ànima del seny , seré molt breu. El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria. Però deixem-ho estar. REINA Al gra , Poloni; menys retòrica. POLONI Senyora, us juro que no faig retòrica. Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura! Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica. Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa. Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla; considereu això: tinc una filla ―i fins que ja no sigui meva, la tindré― que, per obediència i deure, m'ha d...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada