XXXI LE VAMPIRE- Baudelaire

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini

el meu esperit humiliat;

—infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina,

—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

ruc!— Si el nostre esforç

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

 

El autor d'aquesta obra es va inspirar per a escriure el poema proposat en la seua relació amb Jeanne Duval, amb la qual tenia baralles continues on es maltractaven física i psicológicament. En "El vampir" s'ha volgut expresar tots el sentiments de horror i desesperació per la vida que l'autor portava, amb la qual no es sentia a gust i per tant de la que volia desapareixer. Però aquest tipus de missatge i revelió en contra de la seua pressió, no serveix per a res ja que on realment està el problema és dins seu i no en la persona que li acompanya, perqué els sentiment que Baudelaire sentia eren massa forts com per a deslligarse de la seua parella.

L'estructura del poema segueix la composició habitual de "Les flors del mal" ja que te dos personatge principals als quals Baudelaire s'adressa. El primer es el "tu", el vampir al qual es remarquen qualitats i elemnts negatius. Despres apareix el "jo" poetic que esta dolgut i ple d'humillació.

Com a resumen del poema es prodria dir que encara que el protagonista sapiga que el seu amor li fa mal no pot despendres d'ell, en aquest cas ella. I aixó es el que es coneix com amor tóxic.