Madame Bovary


El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament.
[És un signe premonitori de la vida que durà Charles]

Era una masia de bona aparença [...]

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc.
[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.
Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar.
[Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador]
[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.
[Signe premonitori del paper predominant d'Emma en la relació]


Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?


En aquesta escena Charles amb el seu cavall acudeix a curar a un home, ja que aquest es metge, que se ha trencat la cama. Gracies a que la fractura era senzilla i que va poder arreglar-la fàcilment li diuen que es un bon metge.

Totes les descripcions del text se les dedica a Emma, una dona que li sorprès per la seua bellesa i dolçura i de la qual al final Charles s'enamora i arriben al matrimoni.

Però aquest text té una part molt fosca plena de premonicions que ens ajuda a averiguar i entendre el que més tard passa en la historia. Algunes d'aquestes premonicions son per exemple la por que el cavall passa al entrar a Bertaux, els que ens indica que alguna cosa mala ocorrirà més endavant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Franz Kafka

Tema 2. Curiositats

XXXI LE VAMPIRE- Baudelaire