Hamlet. Acte III - Escena II

HAMLET
Què

HAMLET
Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET
Ah, però ja les complirà.

REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI
Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.

Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.


OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.

OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.

HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!

LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.

Vessa el verí a l'orella del rei.

HAMLET
L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA
El rei s'ha alçat!

HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA
Com us trobeu, milord?

POLONI
Suspeneu la funció!

REI
Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI
Llum, llum, llum!

Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.us sembla aquesta obra, senyora?

REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET
Ah, però ja les complirà.

REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI
Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seva dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.

Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.

HAMLET
Et podria costar algun gemec, si m'esmolessis la punta.

OFÈLIA
Encara millor, i en un cert sentit, pitjor.

HAMLET
Millor i pitjor, com en el matrimoni. Comença, assassí! Redéu, deixa de fer ganyotes i comença. Au, vinga, el corb que gralla ja demana venjança!

LLUCIÀ
Pensaments negres, mans capacitades,
metzina expeditiva, moment apropiat;
ningú no em veu: bona oportunitat.
Tu, beuratge podrit d'herbes plegades
amb l'anatema d'Hècate, a la nit;
beuratge tres vegades maleït,
d'una màgia inherent, i verinós,
i també tres vegades perillós,
usurpa ara mateix la vida que respira.

Vessa el verí a l'orella del rei.

HAMLET
L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA
El rei s'ha alçat!

HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA
Com us trobeu, milord?

POLONI
Suspeneu la funció!

REI
Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI
Llum, llum, llum!

Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.

A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?

Per que l'obra que Hamlet (fill) ha organitzat es una mena d'experiment per a saber la reacció del ara rei, suposat assassí del seu pare. Açò ho pensa en fer quan se li apareix el espectre del seu difunt pare i li conta que va ser assassinat pel seu germà per que aquest volia arribar al tron. En l'obra es veu representada la mateixa escena o historia en la qual el germà d'un rei mata a aquest per arribar ell al tron. En mig de la representació el rei, s'alça i s'en va ofès pel que havia vist i a partir de eixe moment Hamlet fill sap que el seu pare tenia raó quan li va contar el que havia passsat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Franz Kafka

Imatge
Franz Kafka (1883-1924) “Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo? [...] Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.” FRANZ KAFKA (Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924) Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod. Felice Bauer i Franz Kafka Milena Jesenská Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, inc...
Més informació

Tema 2. Curiositats

Imatge
1. La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i poderosos espectres guerrers. Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes. Cavalquen a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat. Habiten entre el pla dels vius i el dels déus, conegut com Asgard. En aquest pla hi ha un lloc anomenat Valhalla, el saló dels morts en combat, on són rebuts els herois qu...
Més informació

XXXI LE VAMPIRE- Baudelaire

Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queix ó s; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat. Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: « No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, r u c !— Si e l n os tr e es f o r ç t ' al l ib e r és d ' a qu e s t p o d e r , e l t e us p e ton s dari e n vi d a, a ltr a vegada , a l teu v am pir ! » .   El autor d'aquesta obra es va inspirar per a escriure el poema proposat en la seua relació amb Jeanne Duval, amb l...
Més informació