Literatura artística

Per veure amb més detall prem l'enllaç i amplia: https://plus.google.com/u/0/photos/photo/108964280235795486848/6346929101155380818?icm=false&authkey=CPGr8cCljv3FZQ

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser? En la "Piazza di Santa Croce, Firenze, Italia" on es troba la basílica de Santa Croce. Roberto Benigni recita el primer cant de la Divina Comedia, Infern: A la meitat del camí de la vida em vaig trobar dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la recta via. Quina cosa tan dura és dir com era aquesta selva salvatge, aspra i forta, que em renova la por només pensar-hi!: és tan amarga, que és poc menys que mort. I per parlar del bé que hi vaig trobar, diré també altres coses que hi vaig veure. No sé explicar bé com hi vaig entrar: tan ple de son estava en aquell punt en què em vaig apartar del bon camí! En arribar, però, al peu d’un puig, allà on ja s’acabava aquella vall que havia omplert el meu pit de temor, mirant amunt li vaig veure l’esquena vestida ja amb els raigs d’aquell planeta que a tots ens m...

1. La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i poderosos espectres guerrers. Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes. Cavalquen a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat. Habiten entre el pla dels vius i el dels déus, conegut com Asgard. En aquest pla hi ha un lloc anomenat Valhalla, el saló dels morts en combat, on són rebuts els herois qu...

ÈDIP: M'acusa d'ésser l'assassí de Laios IOCASTA: Ho sap per ell mateix o ho ha sentit d'algú? ÈDIP: Ha fet venir un endeví infaust, perquè, el que és la seva boca, és ben lliure d'acusacions. IOCASTA: Oblida't d'això que dius ara; escolta'm i veuràs que no hi ha ningú, d'entre els mortals, que en sàpiga res, de l'art d'endevinar. I te'n donaré proves breus i clares. Una vegada van vaticinar a Laios, no diré que Febos mateix, sinó els seus servidors, que el seu destí era morir a mans del fill que naixeria d'ell i de mi. I, segons expliquen, el van matar uns bandits estrangers en un nus de camins. I quant al fill, quan encara no havien passat tres dies del seu naixement, li va lligar els dos peus i el va fer abandonar per mans de criats en el paratge més inaccessible de la muntanya. Per això Apol·lo no va aconseguir que fos l'assassí del seu pare ni que s'acomplís allò que Laios més temia, morir a mans del se...

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà. ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores. TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes? ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important. TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd. ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat. TIRÈSIAS: (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm. ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs. TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ri...

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà. ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores. TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes? ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important. TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd. ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat. TIRÈSIAS: (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm. ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs. TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ri...

"El bes" (original en alemà: Der Kuss) és una obra del pintor austriac Gustav Klimt, realitzada entre 1907-1908 probablement és la seua obra més coneguda. Aquest quadre representa en la obra de la Metamorfosi de Ovidi el moment on Apol·lo intenta amar a la ninfa Dafne, i aquesta degut a que no vol ni dessitga l´amor, demana al seu pare Peneu, deu de les aigües, que li transforme en un llorer. La imatge representa aquest moment exacte, quan ella esta convertint-se en el llorer i ell la besa. "La metamorfosis de Narciso" és una obra de Salvador Dalí, realitzada entre els anys 1936-1937. Aquesta imatge representa i conta la historia de Narciso que es va enamorar d´ella mateixa, quan un dia es va veure reflexat en l´aigua d´una font. Va morir alli mateixa intentant aconsegir alcançar a la seua propia imatge. Es així como va nàixer una flor anomenada narciso, que es veu representada al quadre. El quadre representa a Narciso morint sobre de l´aigua de la ri...