«No podem. Si comencem, com anem a parar-ho? »
L´any passat, en aquells temps on era una persona lliure amb una mica de temps per fer lectures voluntàries a la meua casa, vaig tindre el plaer de llegir un dels llibres que més m´ha agradat durant tota la meua trajectòria de lectora. Aquest llibre es diu "Prohibit" de Tabitha Suzuma.
Títol: Prohibido
Títol original: Forbidden
Autora: Tabitha Suzuma
Editorial: Oz Editorial
Nº Pàgines: 384
Preu: 17,90€
ISBN: 978-84-941729-2-2
Aquest llibre tracta sobre una història d'amor gens convencional. Realment jo quan llegisc un llibre és això el que busque, que tinga una història diferent que siga capaç d'enganxar-me. Doncs bé, si sou amants de les històries d'amor que van més enllà de "xic guapo besa a xica llesta i viuen feliços per a sempre...", aquest és el vostre llibre.
La nostra autora, Tabitha Suzuma, ens porta cap a una realitat prou dura i difícil en la qual dos germans adolescents, Lochan i Maya, han de cuidar i fer el paper de pares amb la resta dels seus germans, ja que el seu pare viu amb una altra dona i la seua mare és alcohòlica. Per tant, ens situen en una situació familiar complexa. Però l' important i emocionant del llibre no és açò sinó el romanç que hi ha entre els dos personatges principals. I vosaltres pensareu, però no eren germans? Sí que ho són, i ahi esta la dificultat però al mateix temps l' emoció del seu amor. Els germans viuen una situació tan complexa que poc a poc es van unint fins enamora-se l´un del altre perdudament. Ells saben que està malament el que fan i que han de parar, però els seus sentiments són tan forts que no poden controlar-se.
Cita del llibre:
Però aquí, al seu costat, la seva cara adormida em recorda que això és l'únic que importa, i que no estic sol. Això és el que Maya vol i això és el que vull jo. Lluitar contra això és inútil, només servirà per fer-nos mal. El cos humà necessita flux constant d'aliment, oxigen i amor per sobreviure. Si perdo a Maya, perdo aquestes tres coses; separats, morirem lentament.
Les raons per les quals aquest llibre és un dels meus preferits són moltes però les més destacables són:
- La manera en la qual l´autora narra la historia. Em pareix fascinant i al mateix temps molt dur com exposa la situació que viuen Lochan i Maya en el seu hogar, on tenen que sofrir els comportaments de dos xiquets adolescents, una mare alcohòlica i a més a més dur a terme la seues vides personals de estudis i sentiments enfrontats. Tabitha escriu d'una manera molt realista i crua, sense adornar res, podent causar-te ganes de plorar o cridar, però al mateix temps te la capacitat d'escriure tan de cor i bonic que somrius nomès d' imaginar una escena.
- El realisme dels sentiments dels personatges. Està clar que jo no mai he sentit res paregut, però llegint aquest llibre he pogut comprendre aquest tipus de relacions i situacions ja que normalment el incest es un tema tabú del qual no mai ningú parla, ja que està mal vist, però llegint-te aquesta novel·la comprens que l'amor és amor sense importar la condició de la parella; sempre és respectable si es acceptat i permès per ambes persones.
- La historia d'amor. Crec que no puc repetir-ho més, però de veritat, és fascinant. I no només per la peculiaritat i realisme sinó també per com està narrat. El llibre esta dividit en dos tipus de capítols, en els que parla ella, Maya, i en els que parla ell, Lochan. I açò també es una cosa que m´agrada molt, el fet de que els personatge parlen en primera persona del singular, ja que et donen a conèixer tots els seus pensaments i sentiments.
I per últim, no vaig a fer cap spoiler ja que si vos llegiu la novel.la (que espere que si) vull que vos sorprengeu, però només vaig que quan vaig acabar el llibre no podia parar de plorar.
Cita del llibre (Lochan):
-Podem estimar-nos. -Trago amb força per afluixar el nus que sento a la gola-. No hi ha lleis ni límits per als sentiments. Podem estimar-nos l'un a l'altre tant i amb tanta intensitat com vulguem. Ningú, Maya, ningú podrà llevar-nos això.
Si vos interessen més novel·les d'aquesta escriptora, així davall vos deixo altra novel·la important:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada