El missatge de Baudelaire

L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,
i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.

Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.

Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.

El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.

Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.

Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.

Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.

Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,

els micos, els voltors, les serps i els escorpins, i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós

en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall:

l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.

El coneixes, lector, aquest monstre refinat,
hipòcrita lector, germà que te m’assembles!


A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire? 

En la primera part del poema parla del comportament de l´huma. L´enfoca com un ser miserable que actua malament pero després es renta les mans arrepentint-se.
Després parla de Satan, és a dir el diable, qui segons el nostre autor, ens mou i controla, portant-nos poc a poc cap al Infern.
En el poema Baudelaire fa una comparació de l´actitud i comportament humana ficant-la al mateix nivell que la de un ánima diabòlica i austera.
Per últim es dirigeix a nosaltres dient-nos que, nosaltres, els humans coneixem del que parla, como si estigués donat-nos la culpa de la maldat de la societat.
El nostre poeta fa una reivindicació en contra de les injusticies i crueltat que part de la gent te en la seua esencia.