Parts de la Divina Comédia
El poema consta de tres parts: l´Infern, el Purgatori i el Paradís y cada una d´aquestes parts consta de trenta-tres cants.
El poema comença mostrant-nos a Dant perdut i atemorit per tres horribles bèsties en la selva obscura, quan veu apareixer a Virgili (un poeta llatí) que el convida a seguirlo per l´ultratomba, fins deixarlo amb Beatriu. Per la qual empren aquest viatge.
La Divina Comèdia està plena de simbologies;
- Dant actua en el poema con un profeta que revela el futur de la humanitat.
- Virgili, es contemplat con a al·legoria de la raó humana no il·luminada.
- La selva obscura es un símbl del pecat amb la presència de la pantera (luxuria), lleó (orgull) i lloba (avarícia).
- La foscor vol representar el regne del mal, con contraposició la llum la divinitat.
L´Infern
És un gran cim situat al centre de la terra habitada, en forma d´embut, el seu eix concideix amb la ciutat santa de Jerusalem i el vèrtex amb el centre de la terra. Està format per nou cercles, en forma descendent, en el quals hi han diferents condemnats segons el grau de la seva culpa (com més avall, més augmenta el dolor).
L´Infern provoca odi i horror al pecat i esdevé sofriment causat per l´ofensa a Déu.
Es va formar quan Déu va castigar als àngles rebels i els va expulsar de la terra per l´hemisferi nord,
la terra va recular espantada i va forman un gran avec en el qual quedà encastat Llucifer.
Traspasada la porta infernal i el riu Aqueront, els dos viatgers arriben al vestíbul dels indolents, els indiferents al mal i al bé. Al margen del riu esperen ser conduits cap al primer cercle, el Limb.
- Pimer cercle: Al Limb, Dant descriu als esperits dels grans presonatges de l´Antiguitat (Homer, Horaci, Ovidi,…) i sense avergonyirse, es considera el sisè mès alt geni de la poesia antiga.
Descendeixen pels quatres cercles següents:
- Segon cercle: Els Luxuriosos, on Minos metamorfosat en un diable, judica als condemnats i els envia al cercle corresponent. (Es distingeixen a Cleopatra, Francesca di Rímini,…)
- Tercer cercle: Els Golafers, vigilats per Cerber (gos de tres caps), es veuen sotmesos a una plutja constant d´aigua bruta, nau i calamarsa.
- Quart cercle: Els Avaricioso, (aquells que an malgastat la seua fortuna), controlats per Plutus arroseguen enormes pedres amb el pit i les mans
Malfossants
- Cinquè cercle: Els Iracunds, sota la mirada del barquer Flègies, es mosseguen i es barallen immerigts en la llacuna Estígia.
Travessant la massa d´aigua bruta i fangosMalfossantsa, els protagonistes arriben a Dite (cercles del sisé al novè)
Així l´Infern queda dividit en dues parts: 5 primers cercles, la menys dolororsa, els condemnats estan turmentats per elements naturals y i els altres molt més cruels on es castigen els pecats amb malícia
- Sisè cercle: Els Heretges, vigilats per tres furies de la mitologia clàssica estan sotmesos al foc
- Setè cercle: Els Violents, sota la mirada del Minotaure. Esta dividit en tres parts; els violents contra el pròxim contra ellas mateixos i contra Déu i la natura.
(Entre aquestos dos cercles s'enclota un enorma espadat en el fons del qual es troba Lucifer)
- Vuitè cercle: Els Estafadors, estan distribuits en nou recintes, comunicats uns per altres per ponts:
Es distribueix en nou cels, que es mostren sempre desde diverses formes lluminoses. De fet, tot el Paradís és lluminós, per que tot està impregnat de l´esperit diví:
El poema comença mostrant-nos a Dant perdut i atemorit per tres horribles bèsties en la selva obscura, quan veu apareixer a Virgili (un poeta llatí) que el convida a seguirlo per l´ultratomba, fins deixarlo amb Beatriu. Per la qual empren aquest viatge.
La Divina Comèdia està plena de simbologies;
- Dant actua en el poema con un profeta que revela el futur de la humanitat.
- Virgili, es contemplat con a al·legoria de la raó humana no il·luminada.
- La selva obscura es un símbl del pecat amb la presència de la pantera (luxuria), lleó (orgull) i lloba (avarícia).
- La foscor vol representar el regne del mal, con contraposició la llum la divinitat.
L´Infern
És un gran cim situat al centre de la terra habitada, en forma d´embut, el seu eix concideix amb la ciutat santa de Jerusalem i el vèrtex amb el centre de la terra. Està format per nou cercles, en forma descendent, en el quals hi han diferents condemnats segons el grau de la seva culpa (com més avall, més augmenta el dolor).
L´Infern provoca odi i horror al pecat i esdevé sofriment causat per l´ofensa a Déu.
Es va formar quan Déu va castigar als àngles rebels i els va expulsar de la terra per l´hemisferi nord,
la terra va recular espantada i va forman un gran avec en el qual quedà encastat Llucifer.
Traspasada la porta infernal i el riu Aqueront, els dos viatgers arriben al vestíbul dels indolents, els indiferents al mal i al bé. Al margen del riu esperen ser conduits cap al primer cercle, el Limb.
- Pimer cercle: Al Limb, Dant descriu als esperits dels grans presonatges de l´Antiguitat (Homer, Horaci, Ovidi,…) i sense avergonyirse, es considera el sisè mès alt geni de la poesia antiga.
Descendeixen pels quatres cercles següents:
- Segon cercle: Els Luxuriosos, on Minos metamorfosat en un diable, judica als condemnats i els envia al cercle corresponent. (Es distingeixen a Cleopatra, Francesca di Rímini,…)
- Tercer cercle: Els Golafers, vigilats per Cerber (gos de tres caps), es veuen sotmesos a una plutja constant d´aigua bruta, nau i calamarsa.
- Quart cercle: Els Avaricioso, (aquells que an malgastat la seua fortuna), controlats per Plutus arroseguen enormes pedres amb el pit i les mans
Malfossants
- Cinquè cercle: Els Iracunds, sota la mirada del barquer Flègies, es mosseguen i es barallen immerigts en la llacuna Estígia.
Travessant la massa d´aigua bruta i fangosMalfossantsa, els protagonistes arriben a Dite (cercles del sisé al novè)
Així l´Infern queda dividit en dues parts: 5 primers cercles, la menys dolororsa, els condemnats estan turmentats per elements naturals y i els altres molt més cruels on es castigen els pecats amb malícia
- Sisè cercle: Els Heretges, vigilats per tres furies de la mitologia clàssica estan sotmesos al foc
- Setè cercle: Els Violents, sota la mirada del Minotaure. Esta dividit en tres parts; els violents contra el pròxim contra ellas mateixos i contra Déu i la natura.
(Entre aquestos dos cercles s'enclota un enorma espadat en el fons del qual es troba Lucifer)
- Vuitè cercle: Els Estafadors, estan distribuits en nou recintes, comunicats uns per altres per ponts:
- Els seductors, són assotats per dimonis cornuts.
- Els aduladors, estan sumergits enmig d'excrements.
- Els simoníacs, estan enfondits en unpou de foc.
- Els bruixos, caminen sense repós amb el cap girat enrere.
- Els barters, couen en un llac de pega negra i bruta.
- Els hipòcrites, caminen sota el pes de capes de plom
- Els lladres, són trmentats per serpents que els ataquen per l'esquena.
- Els mals consellers, corren i salten envoltats de flames.
- Els sembrados d'escandol, caminen en filera oberts de dalt a baix amb una espasa.
- Els falsificadors, són victimes de malalties repugnants
- Caïa, on penen als traïdors als seus parents
- Antenora, expien els traïdors polítics
- Tolomea, sofreixen els traïdors dels hostes
- Judeca, es troba Llucifer que devora als traïdors
Purgatori
És un muntanya troncocònica, en línea recta amb Jerusalemi amb el centre de l´Infern. Esdevé el regne de la música, però tambe el regne de la filosofia. Al igual que en el Infern, aqui també es produeixen processo metamorfics, pero de signe positiu per a la purificació de l´anima.
Està formada per nou pisos:
- Antepurgatori
- Superbiosos
- Envejosos
- Iracunds
- Indolents
- Avars
- Pròdigs
- Goluts
- Luxuriosos
Dant, al observar la bellesa de Beatriu, s´eleva inconscientment cap al Paradís o Cel.
Paradís
Es distribueix en nou cels, que es mostren sempre desde diverses formes lluminoses. De fet, tot el Paradís és lluminós, per que tot està impregnat de l´esperit diví:
- La lluna, ànimes que no compliren el vot
- De Mercuri, ànimes que practicaren en be per a conseguir la fama
- De Venus, ànimes dels amants
- Del Sol, ànimes dels savis
- De Mart, ànimes del màrtirs per la fe
- De Jùpiter, ànimes d´homes justos i pietosos
- De Saturn, ànimes dels contemplatius
- Estrellat, Crist tiomfant voltat de tots els benaventurats
- Angels al voltant de Dèu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada