Literatura artística

Franz Kafka (1883-1924) “Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo? [...] Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.” FRANZ KAFKA (Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924) Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod. Felice Bauer i Franz Kafka Milena Jesenská Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, inc...

Vine, gatet, al meu pit amorós —les urpes, a l'amagatall— i deixa'm submergir-me en els teus ulls, barreja d'àgata i metall. Quan amb els dits t'acaricio ben a pler el cap i el llom flexible, i quan la mà va i s'embriaga de plaer palpant-te el cos elèctric, veig la figura de l'esposa. El seu esguard, com ho és el teu, amable bèstia, profund i fred, talla i fendeix com una fletxa. I, des dels peus fins a la testa, neda un airet subtil i un perillós perfum tot al voltant del seu cos bru.     Baudelaire va dedicar tres poemes sencers als gats, aquest, el LI i el LXVI, però en cada un el tracta amb una simbologia diferent. En el poema que ens ocupa la simbologia queda clara i evident: associa el gat a la imatge de la dona. Com ho aconsegueix serà l’objecte del nostres estudi. La primera cosa que s’observa és l’estructura externa del poema: dues estrofes de quatre versos i dues de tr...

Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queix ó s; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat. Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: « No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, r u c !— Si e l n os tr e es f o r ç t ' al l ib e r és d ' a qu e s t p o d e r , e l t e us p e ton s dari e n vi d a, a ltr a vegada , a l teu v am pir ! » .   El autor d'aquesta obra es va inspirar per a escriure el poema proposat en la seua relació amb Jeanne Duval, amb l...