Literatura artística

L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,les portem a l’esperit i ens roseguen el cos, i alimenten tots els remordiments amables com els captaires nodreixen els seus polls. Els pecats són tossuts, covards els penediments; exigim un bon preu per confessar les culpes, i alegrement tornem al viarany fangós: creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars. Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista ens gronxa calmament l'esperit encantat, i el metall ric de la nostra voluntat tot l'evapora aquest savi alquimista. El Diable belluga els fils que ens sotraguegen! En el més repugnant, hi troben atractius; fem cada dia un pas avall cap a l'Infern, sense cap por, per tenebres que puden. Talment un disbauxat que besa i que devora el pit martiritzat d'una puta envellida, robem, com de passada, un plaer clandestí, i l'espremem igual que una taronja pansida. Espès, formiguejant, com un milió d'helmints, al cervell se'ns esplaia un poble de D...

II El albatros Aquest poema va ser escrit recordant el viatge que Baudelaire va fer a l'illa de Maurici l'any 1841. Segons Jordi Llovet, a conseqüència d'un consell de família, el general Aupick, neguitós a causa del esperit feréstec del seu fillastre, l'obligà a embarcar-se en direcció a Calcuta. Segons la carta que el capità del vaixell envià al seu pare, l'informa que Badallaire es nega de seguir el viatge fins a Calcuta. El poeta, però, va tornar a França després d'una escala a l'illa Maurici.             “L'albatros” pertany a la primera part de Les flors del mal , “Spleen et ideal”, on presenta diverses formes de salvació: ·          L'alliberament i fugida del món. ·          La bellesa, l'art, la poesia, la mort, l'amor i l'erotisme. Després d'haver comprovat el fracàs d'aquestes formes d'ideal, ens trobem amb l' Spleen o el ...

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!". NOVA VERSIÓ Cal estar sempre de bon humor. Això és to...