Franz Kafka (1883-1924) “Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo? [...] Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.” FRANZ KAFKA (Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924) Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod. Felice Bauer i Franz Kafka Milena Jesenská Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, inc...
1. La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? Les valquíries són deesses de la mitologia nòrdica, filles d'Odín i poderosos espectres guerrers. Tenen l'aspecte d'una jove i bella guerrera nòrdica; alta, amb marcada musculatura, ulls grans i blaus, cabell ros, llarg i trenat. Els agrada anar abillades amb cascos de guerra amb banyes. Cavalquen a lloms de cavalls voladors i són unes amazones fabuloses. Són hàbils amb la llança, amb l'arc i amb l'espasa. La seva força és sobrehumana, divina, igual que la seva resistència i agilitat. Habiten entre el pla dels vius i el dels déus, conegut com Asgard. En aquest pla hi ha un lloc anomenat Valhalla, el saló dels morts en combat, on són rebuts els herois qu...
Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queix ó s; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat. Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: « No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, r u c !— Si e l n os tr e es f o r ç t ' al l ib e r és d ' a qu e s t p o d e r , e l t e us p e ton s dari e n vi d a, a ltr a vegada , a l teu v am pir ! » . El autor d'aquesta obra es va inspirar per a escriure el poema proposat en la seua relació amb Jeanne Duval, amb l...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada